XX

Durant els últims deu anys, les cobles s’han nodrit d’una generació d’intèrprets i compositors joves, plens de creativitat i més formats que mai, alimentats musicalment tant a base de Coltrane com de Beethoven, Jobim o Garreta. Després d’una època de reivindicar la capacitat simfònica de la cobla, enmig de les runes de la indústria discogràfica tradicional i amb un futur tan globalitzat com incert, per a ells ha sonat l’hora d’afirmar-ne la contemporaneïtat. Aquest cinquè treball de la Cobla Bisbal Jove és un signe dels temps, amb set temes encarregats a compositors tan joves, descreguts i convençuts com ells de les mil cares que pot tenir la cobla.

L’ànima jazzística destaca especialment en el disc. Per començar, El gurú del jaç és un homenatge de Xavier Molina al pianista i compositor Guillermo Klein, un tòtem del jazz a Catalunya. El títol sorgeix d’un comentari humorístic del mateix Guillermo, i el tema combina la potència sonora dels tutti amb els solos de trompeta i tenora. L’ombra del swing és allargada: amb In the good mood, Carles Marigó proposa un arranjament per a cobla, saxo i bateria d’un tema que havia escrit el 2008 per a trio de jazz i dedicat a una bona amiga de l’autor, Anna Serra. La cobla és tractada com una veritable big band, amb l’ajut inestimable del saxo tenor solista. Carles Marigó és també l’autor de La fuga dels infants, dedicada al seu germà Albert i expressament escrita per a aquest disc. És una proposta que agermana els poemes simfònics del segle XIX i les músiques populars del segle XX amb la versatilitat de la cobla. La rondalla del flautista d’Hamelin és resseguida en forma de rondó amb les 7 seccions de la història: el poble d’Hamelin, la plaga, l’arribada del flautista, el vals que hipnotitza les rates, l’alegria dels vilatans, i la tragèdia final dels nens segrestats i hipnotitzats per una música tan atractiva com diabòlica.

La platja d’Ipanema i el contrapunt barroc també tenen ànima de cobla. Amb Barroc & Bossa/Bossa & Barroc, Santi Escura fon la bossa nova i l’escriptura imitativa pròpia del Barroc, dos móns aparentment llunyans però molt lligats per la importància dels afectes, la subtilitat dels jocs rítmics i els girs melòdics sempre suggerents. Un passatge de flabiol solista inicia Una nova oportunitat, un tema d’arrels jazzístiques amb què Xavier Molina explora l’espai sonor de la cobla sense repeticions ni ritornelli, amb dos únics punts de silenci enmig de la recerca constant i una progressió harmònica final que es resol plàcidament, la calma després de la tempesta. Tot seguit, la improvisació i el free irrompen amb Beltza, escrita per Jordi Molina i dedicada al seu fill Pau?, on després del cànon inicial acompanyat pel trio de jazz, la improvisació del saxo tenor condueix a un final catàrtic. Amb Sicalipsi (literalment, “fregar la figa”), Xavier Molina reivindica de nou la música brasilera amb aquest choro en què el tible i la tenora s’enreden en una espiral de sensualitat i picardia. La cirereta, tota una oda al “menys és més”, és la magnífica i altament concentrada Nanosardana en Fa major.

Així doncs, entre els llocs comuns més rebregats que circulen pel “món de la cobla”, els clàssics “la cobla està en crisi” i “els joves no van a les sardanes” segueixen ocupant les primeres posicions. XX de la CBLBJV desmenteix radicalment el primer clixé i afirma, amb un somriure impertinent, el segon